Anquiloglòssia

Rate this post

L’anquiloglòssia o fre lingual curt causa la falta de moviment lingual absolut o parcial.

L’anquiloglòssia, depenent del grau, pot impedir des d’una correcte subjecció  en la lactància fins a un desenvolupament inadequat del llenguatge i creixement dels maxil·lars.

La valoració del tipus de fre es realitza de manera visual i al tacte, no obstant això, hi ha senyals que ens indiquen que el nadó pot tenir el fre de la llengua curt.

TIPUS D’ANQUILOGLÒSSIA

  • TIPUS I
    Fre fi i elàstic. La llengua està ancorada des de la punta fins al solc alveolar i s’observa forma de cor o sembla bífida, ja que el fre tira de la punta cap a l’interior de la boca.
  • TIPUS II
    Fre fi i elàstic. La llengua està ancorada des de 2-4 mm de punta fins prop del solc alveolar. La llengua no sol ser bífida, però quan el nadó plora es pot observar que la punta de la llengua descendeix cap avall.
  • TIPUS III
    Fre gruixut i fibrós i no elàstic. La llengua està ancorada des de la meitat de la llengua fins al sòl de la boca.
  • TIPUS IV
    El fre no es veu, es palpa, com un ancoratge fibrós o submucós gruixut i brillant des de la base de la llengua fins al sòl de la boca. Restringeix gairebé totalment la mobilitat de la llengua pel que aquesta es troba ancorada al sòl de la boca i pot tenir aparença compacta. El moviment de la llengua sol ser asimètric. Sovint s’aprecia un paladar ogival o estret, conseqüència directa de l’escassa mobilitat de la llengua.

Aquesta classificació ens permet usar una nomenclatura comuna i entendre així de quina mena de fre parlem.

 

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic es pot fer des de les primeres setmanes de vida del nadó. Podem tenir en compte les següents pautes per a guiar-nos sobre si el nostre fill pot tenir o no el fre lingual curt:

  • La lactància no ha de fer mal a la mare lactant ni que el nadó es cansi. Si alguna d’aquestes dues coses ocorre podem estar parlant d’anquiloglòssia. En primer lloc cal avaluar el grau de mobilitat de la llengua i la capacitat de la mateixa per a estendre’s més enllà del llavi inferior. Haurem d’elevar-la fins al paladar estant la boca ben oberta i efectuar moviments transversals d’una comissura de la boca a l’altra sense necessitat de deformar-se, a això se’n diu lateralització. L’elevació és el moviment lingual que més influeix en la lactància, per la qual cosa hauria de predominar més a l’hora d’avaluar l’anquiloglòssia.
  • La retrognàtia (mandíbula inferior més curta que la superior) és fisiològica en els nadons i es modifica amb el seu creixement. Els nadons que tenen anquiloglòssia, habitualment poden tenir una retrognàtia més evident.
  • Call del lactant que apareix en el llavi superior del nadó indica que ha de fer molta força per a agarrar-se al pit.
  • Quan el nadó plora podem observar els moviments irregulars de la llengua o que no es mou de manera simètrica i s’eleva de diferents formes.
  • Els nadons amb anquiloglòssia succionen fent sorolls o espetecs amb la llengua, que indiquen que de tant en tant la llengua no pot agafar-se.
  • El maxil·lar superior s’estreny formant una V, la qual cosa atribueix a un aspecte profund al paladar. A això ho denominem paladar ogival. La llengua, en repòs, no pot situar-se en el paladar pel que frena l’estimulació del creixement d’aquest.

Valorar una anquiloglòssia com a únic causant de les dificultats en succionar és una percepció subjectiva, de la mateixa manera que ho és avaluar només la subjecció i la postura del nadó en mamar. Així doncs , abans d’intervenir el fre, és necessari revisar sempre tots els aspectes bàsics per al bon curs de la lactància.

Si després de tot això, i amb l’ajuda especialitzada, les complicacions no milloren, el següent pas seria valorar intervenir l’anquiloglòssia. Aquesta intervenció es denomina frenectomía o frenulectomía, que es pot realitzar segons el tipus i l’edat del nadó de manera ambulatòria. Ha de ser sempre realitzada per un professional amb experiència.

La frenectomía es basa en un tall del fre, trencant les fibres d’aquest. Després d’aquesta intervenció s’han de realitzar uns massatges i uns moviments en la llengua del pacient perquè la cicatrització sigui l’adequada.

En poques paraules, el fre curt o anquiloglòssia pot causar dificultats en la lactància i posteriorment altres trastorns pel que hem d’avaluar a les mares/nadons que presentin inconvenients en la lactància. Cal verificar una bona subjecció, una bona postura, vigilar el pes del nounat i dolor en mugrons sense millora. La llengua és un dels primers motors de nutrició del nadó i ha de funcionar perfectament a fi d’aconseguir una lactància eficaç i correcte desenvolupament dels maxil·lars.

Compartir:

Leave comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Call Now Button930 185 528